La trilogía completa

lunes, 26 de marzo de 2007

Origen dels noms dels vents

Introducció
Que els romans van estar a la Península Ibérica i en van deixar pejada és un fet. No descobrim res nou dient això, però el que sí que pot arribar a sorprendre és fins a quins extrems aquesta pejada romana ens és actual. Dos mil anys després!.
El poble romà, com el grec, són pobles mariners. Atesa la seua vocació marinera no és d'estranyar que tingueren devoció pels vents. Perquè el vent, si n'és d'important per a les coses de la terra, la seua rellevància en la mar aplega a la categoria de vital. Ell és qui mana en la mar. Bé està que els antics grecs i romans tingueren un déu que portara cura de la mar, però també se n'adonaren de què era el vent qui menava els baixells velers i qui ocasionava les tormentes... era doncs de raó, que també tinguera el seu propi deu. Eolo, deu del vent dels antics fou qui moldejà els camins marins per on Ulises viatjà erràticament en busca d'Itaca, i per on Eneas fugí de la vençuda Troia fins arribar a les llunyanes terres de la península Itàlica.
Tanta devoció va fer que cada tipus de vent -perquè cada vent és distint a tots els altres i té una molt marcada personalitat-, tinguera el seu nom. Així va ser que els romans, que havien aprés dels grecs a voler i compendre les tasques marineres, els hi atribuïren senyes d'identitat als vents nomenant-los amb noms propis.
Aquesta nomenclatura eòlica la van dur els mariners romans a Hispània. I ací és va quedar. I avuí, com veurem a continuació, encara s'hi utilitza.
Vent del Nord (Tramuntana)
La paraula tramuntana és una derivació de la veu llatina "transmontanum" que vol dir "de l'altra part de les muntanyes". Quan els romans veien que el vent venia del nord deien que aquell vent aplegava a Roma des de més enllà de les muntanyes que n'hi ha al nord d'Itàlia, és a dir transmontanum dels Alps.
Vent del Nord-Oest (Mestral)
En la península Itàlica n'hi ha un vent que és el que bufa amb més freqüència, aquest vent és el del nord-oest. Per això els romans a aquell vent que pareixia dominar-ho tot per la seua presència, li van dir magistrale, que vol dir "mestre", "principal". D'aquest mot llatí en la península Ibèrica al passar el temps se'n va derivar la paraula mestral.
Vent del Nord-Est (Gregal)
També la paraula gregal és una veu llatina. Els romans es referien al vent que venia de la direcció nord-est com a què venia de Grècia. És a dir, amb les seues paraules: graegale, que ve a dir "referent als grecs".
Vent de l'Est (Llevant)
El llevant (en valencià) o levante (en castellà) són paraules que totes dues deriven de la denominació que els romans li deien al vent que bufa des de l'Est. La paraula llatina de la qual deriven és de "levante", que vol dir "aquell que s'alça" fent-hi referència al sol, doncs, és ben sabut que el sol ix per l'Est.
Vent del Sud-Est (Xaloc)
El nom de xaloc en castellá se'n diu "sirocco" que fa referència a la direcció des d'on bufa el vent, que no és l'altra més que Síria, i d'ací, de la paraula Siria ha derivat a "sirocco". La paraula valenciana xaloc no ve del llatí sinó de l'àrab -tampoc és xicoteta la influencia àrab en la península Ibèrica-, de la paraula shalúq, que vol dir suau o fluix. I és que el xaloc és un vent que té la caractrística de no ser massa consistent, és més prompte un vent feble que no té forces per a esculpir ones de consideració en la mar.
Vent del Sud (Migjorn)
La veu valenciana migjorn té una curiosa etimologia. D'una banda deriva de la paraula italiana "giorno" que significa "dia", i d'una altra banda, de la paraula valenciana "mig". Total, que si les ajuntem tindrem que la paraula migjorn vol dir la meitat del dia. Val a dir que en castellà el sud es diu "mediodia". És a dir que la idea és la mateixa. Això té una explicació. Quan el sol està justament en el sud, és quan la jornada està en la seua mitat.
Vent del Sud-Oest (Llebeig o Garbí)
Aquest vent, el del sud-oest, rep dos noms, segons les comarques es diu llebeig o garbí. La paraula llebeig deriva de la veu llatina "libs" que vol dir "de Líbia", pequè és d'allí des d'on bufa el vent. El mot garbí ve de la paraula àrab Tarabulus al-Garb que és com es diu la capital de Líbia (Trípoli) en àrab.
Vent de l'Oest (Ponent)
La paraula ponent (o poniente en castellà), ve de la paraula llatina ponente, que vol dir "que es pon". Aquell que es pon és el sol, clar. És a dir, que el ponent és aquell vent que bufa des d'allí on es pon el sol, i aquell punt cardinal on va a pondre's cada dia el sol és precisament l'Oest.

6 comentarios:

Ana Ovando dijo...

Menudo pozo de sabiduría estás hecho. No es de extrañar que los vientos formen una parte tan importante de las culturas mediterráneas, si su vida miraba al mar y a las cosechas.

En Grecia forman parte de la mitología, fondo cultural de la civilización helénica. Si quieres ampliar la información, en este lugar puedes leer un poco más. Descubrirás como los nombres de los vientos griegos son también parlantes.

Gemma dijo...

En mi tierra, ya sabes que soy de Huesca, mi viento favorito es el Cierzo, sería el Mistral de por aquí. Es un viento del norte frío, que todo lo barre y que deja los cielos más espectaculares que abrigan mi memoria. Por contra el Bochorno, viento del Este, es pesado y temible cuando llega en verano. Eso sí, trae la húmedad y casi siempre anuncia lluvia. El final es maravilloso y de gratitud pues aporta agua a las tierras secas de Aragón. Gracias por tu artículo.

Ana Ovando dijo...

Recuerdo haber sufrido el cierzo en Zaragoza y no es precisamente agradable, se congelaban hasta los pensamientos. Supongo que sería cuestión de acostumbrarse.

Anónimo dijo...

ay muchas cosas del purto y casi nada de los vientos

Anónimo dijo...

Volgués expressar el meu agraïment a la magistral explicació del significat del nom dels vents. Sóc un meteoròleg aficionat des de petit i actualment, amb 43 anys porto l'afició amb passió. Tinc una web que mantinc diàriament des de fa gairebé 3 anys de meteorologia i naturalesa i aquest tema ha sorgit per la petició d'un professor amic del col·legi del meu fill. Li he donat referència del vostre blogg i pròximament publicaré un enllaç des de la meva web si us sembla bé. Moltes gràcies per lan valuosa informació. Enric Sánchez

Anónimo dijo...

Gracies per l’ibformacio , molt didáctica aixina dona gust, 👏👏👏👏